Oceania

A la Gran Barrera habiten més de 1,500 espècies de peixos.

Explorant el continent

És el continent més petit i un dels menys habitat de tots, però no està exempt de dades fascinants. El terme “Oceania” és encara tema de discussions. Si bé en països de parla hispana s’usa per designar un continent format per Austràlia i les illes properes del Pacífic, als països de parla anglesa es pren a Austràlia com un sol continent ja Oceania com una regió que inclou aquest país com a continent i les illes del Pacífic. En aquest cas, es considera que Oceania és un continent que comprèn Austràlia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea i el cúmul de petites illes i atols del Pacífic.

“El pic més alt de tota Oceania és la muntanya Wilhelm, situat a Papua Nova Guinea.”

Descripció Geogràfica

Les masses continentals més grans i importants d’Oceania són Austràlia, Nova Zelanda i Papua Nova Guinea, anomenades illes continentals. El continent cobreix prop del 6 per cent de la superfície terrestre, amb una àrea aproximada de 8’525,989 quilòmetres quadrats. Les illes s’han dividit típicament en Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia a causa del color fosc de la pell dels nadius, la petita grandària de l’illa i la quantitat d’aquestes, respectivament.

La zona sud de la Illa Sud s’assenta sobre la placa del Pacífic, però la major part del continent es troba sobre la placa Australiana. El país més gran és Austràlia, i la ciutat més gran de tota Oceania és Sydney. Les illes continentals tenen característiques volcàniques i sistemes muntanyosos. Sobresurt la Gran Serralada Divisòria a Austràlia, la serralada més important d’aquest país. En general, Austràlia es compon d’una plana seca, desèrtica i calorosa, amb escàs sòl fèrtil.

Papua Nova Guinea i Nova Zelanda tenen un relleu accidentat i de característiques volcàniques. En el primer, la proximitat amb l’equador, la proximitat dels vents tropicals i les altes elevacions afavoreixen la presència de selves, mentre que a Nova Zelanda poden observar glaceres a causa de les altes elevacions i els humits vents freds, així com fiords en les seves costes. El pic més alt de tota Oceania, considerant que la part occidental de Nova Guinea pertany a Àsia, és la muntanya Wilhelm, situat a Papua Nova Guinea.

Gran part de les illes de Polinèsia i Melanèsia són d’origen volcànic i es troben en el Cinturó o Anell de Foc del Pacífic, una franja que voreja les costes de l’oceà i que es caracteritza per una intensa activitat sísmica i volcànica.

És impossible parlar de les illes del Pacífic sense esmentar l’abundància d’esculls, atols i arxipèlags de diminutes illes. La Gran Barrera de Coral és l’escull més llarg del món; mesura al voltant de 2,300 quilòmetres i es pot veure des de l’espai.

El clima d’Oceania és normalment càlid i plujós, ja que la major part del continent està contingut entre els tròpics i l’equador. La temperatura de les seves aigües intertropicals afavoreix la formació del corall.

S’estima que el continent té una població aproximada de 36’659,000 habitants, que es concentren a les ciutats situades al llarg de les costes del sud i l’est, com Melbourne, Adelaide, Wellington i Sydney. Els primers habitants, potser provinents d’Àsia, són els anomenats aborígens, que els seus descendents encara conserven la major part de la seva cultura ancestral, incloent les seves llengües. Només a Papua Nova Guinea, hi ha més de 860 diferents llengües.

La religió dominant és el cristianisme, però curiosament, un ampli nombre de persones admeten no professar alguna creença religiosa.

“El país més gran és Austràlia, i la ciutat més gran de tota Oceania és Sydney.”

Fauna i flora

La plana australiana és llar de diverses espècies úniques al món, però el país és especialment conegut per les seves poblacions de marsupials, sent el cangur i el coala els més famosos. Més enllà d’aquests animals, hi ha també dingos, wombats, kiwis i una complexa varietat d’éssers aquàtics, i és que malgrat l’aridesa de gran part del seu territori, Oceania és un formiguer de vida.

El nombre d’espècies endèmiques és elevat, fet motivat per l’aïllament geogràfic. Els monotremes només viuen a Oceania. Un 90 per cent de les espècies de peixos de les regions costaneres temperades són endèmiques d’Austràlia, i aus no voladores com l’emú, el casuario, el rascló Weka i la polla blava takahe són natives de Nova Zelanda, Papua Nova Guinea i Austràlia. Per la seva banda, les illes del Pacífic allotgen més de 25 espècies d’aus del paradís.

A la Gran Barrera habiten més de 1,500 espècies de peixos, i en general, les aigües del continent són visitades per multitud de dofins, mol·luscs, crustacis i tortugues marines.

En qüestió de flora, l’arbre del pa, els cocoters, el manglar, el hibisc, l’eucaliptus i la xicranda són comuns. A Nova Guinea la selva forma un exuberant bioma, i en altres parts prosperen diversos tipus de falgueres i molses.