Amèrica

Un lloc ple de contrast i de màgia, que no farà altra cosa que captivar.

Explorant el continent

La primera vegada que es va utilitzar el nom «Amèrica» a Europa per designar les terres a les que va arribar Colom va ser en un tractat titulat Cosmographiae Introductio, redactat per Mathias Ringmann i altres per acompanyar al planisferi mural Universalis Cosmographia, dibuixat pel cartògraf alemany Martin Waldseemüller, on a més, per primera vegada, Amèrica apareixia envoltada d’aigua i perfectament diferenciada d’Àsia, amb banderes castellanes i llegendes que indicaven que aquelles terres havien estat descobertes per mandatum regis Castelle.

Amèrica és el segon continent més gran de la Terra, després d’Àsia. Ocupa gran part de l’hemisferi occidental del planeta. S’estén des de l’oceà Glacial Àrtic pel nord fins a les illes Diego Ramírez pel sud, a la confluència dels oceans Atlàntic i Pacífic, els quals al seu torn delimiten al continent per l’est i l’oest, respectivament.

Amb una superfície de més de 43 316 000 km², és la segona massa de terra més gran del globus, cobrint el 8,4% de la superfície total del planeta i el 30,2% de la terra emergida, ia més concentrant prop del 12% de la població humana.

A causa de la seva gran grandària i les seves característiques geogràfiques, en algunes cultures Amèrica es divideix tradicionalment a Amèrica del Nord, Amèrica Central, i Amèrica del Sud.

“El camí cap a l’èxit i el camí cap al fracàs són gairebé exactament els mateixos”

Que puc veure?

Està composta per tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud i un arc insular conegut com les Antilles. D’acord a les teories de la deriva continental i de tectònica de plaques, el que seria Amèrica del Nord i Amèrica del Sud haurien romàs durant milions d’anys separades. Després de la divisió de Gondwana i Laurasia tots dos subcontinents haurien viatjat fins a les seves actuals posicions quedant units per Amèrica Central, un pont de terra sorgit entre ells per acció de la tectònica de plaques, que fos primer un arc insular i més tard es convertís en terra contínua . El punt més prim d’aquesta unió el constitueix l’istme de Panamà, format fa 3 milions d’anys. Un altre arc insular, les Antilles, constitueixen una segona connexió entre els subcontinents.

Està composta bàsicament per una sèrie d’altes serralades a la costa occidental (principalment les Muntanyes Rocoses, la Serra Mare Occidental i dels Andes, totes part del Cinturó de foc) producte del xoc de les plaques continentals amb l’oceànica i planes en les zones orientals on se situen les dues conques fluvials més grans del món: la del riu Mississipí a Amèrica del Nord i la del riu Amazones a Sud-amèrica.

La majoria dels rius d’Amèrica discorren dels sistemes muntanyencs d’occident i es distribueixen en els vessants dels oceans Glacial Àrtic, oceà Atlàntic i Pacífic. En el vessant de l’Atlàntic flueixen els rius més llargs formant importants conques que afavoreixen en totes les maneres als habitants d’aquestes zones.

“America és la segona massa de terra més gran del globus”

Gaudeix de tot el que ofereix “el nou continent”

La flora i la fauna d’Amèrica és molt variada i diversa per la seva gran extensió territorial i diversos ecosistemes, climes i biodiversitat. Sent així el continent amb major biodiversitat del planeta.

Pel que fa a la flora d’Amèrica del Nord, espai en el qual es troben els Estats Units, Canadà i Mèxic, podem trobar pi, caoba, cedre, conifera, cactus, atzavara, en fi, més de 17,000 espècies de plantes vasculars i més de 1,800 espècies de plantes amb flors

Pel que fa a la fauna de l‘Amèrica del Nord, en aquest continent compta amb una gran diversitat, en ell es troben més de 400 espècies de mamífers.

La fauna d’Amèrica Central compta amb grans quantitats de mamífers que són més comuns.

A causa de l’extensió considerable de nord a sud, est a oest, Amèrica compta amb gairebé la totalitat dels climes existents. Entre les costes de Mèxic, l’oest de Nicaragua i el sud del Brasil, es desenvolupa el clima càlid en les planes costaneres i vessants de muntanya. El clima intertropical plujós i la selva són característics de gran part de Centreamèrica, de la plana amazònica i de les illes del Carib, mentre a la costa atlàntica de Colòmbia, Veneçuela i Guyana es desenvolupa una zona de sabana.

A les zones subtropicals properes a la latitud 30 ° s’ubiquen zones àrides, de característiques desèrtiques com el desert de Sonora (sud d’Estats Units i nord de Mèxic) i el d’Atacama (al nord de Xile), mentre a la Patagònia es desenvolupa un clima desèrtic fred.